dissabte, 29 de juny del 2013

Article del Diari de Sabadell de dissabte 29 de juny de 2013

Que no falti la il·lusió per a fer trobades tan especials com aquesta.

Fins a la propera temporada!!!

Una gran abraçada a tots amb molta estima i que us vagi molt bé a les vostres vacances, en las que pugueu fruir i carregar les bateries per a escometre nous reptes que us omplin l’ànima de bones emocions.
 

dijous, 20 de juny del 2013

Festa “ars musicalis”

Els protagonistes amb l'equip gestor
Que la música és un art no el discuteix ningú. També és un art conèixer la història de la música i tenir la sensibilitat necessària per a col·locar-li una melodia a una situació emocional que li encaixi com un vestit a mida.

La professionalitat de la parella formada per el Pere i l’Adam s’ha posat de manifest en aquesta sessió, en la que el primer, en una precisa elocució, ha fet un repàs històric de la música dels anys 60, 70 i 80; i el segon ha guarnit la dissertació del seu company “punxant” vinils de l’època que formen part de la seva nodrida i amplia col·lecció. La barra va estar molt ben assortida i gestionada per les noies voluntàries Marga i Núria Fernàndez i Adela Meranges, així com tot el referent al so, a càrrec del professional Lluis Oriach, que va equipar la sala acústica i visualment per a donar-li un cer caire de disco-mòbil.

Les noies de la barra
Bona part del públic assistent no es va limitar a escoltar i es va aprofitar l’espai obert de la sala, decorada amb fundes de discos “ad hoc”, per a improvisar una discreta pista de ball, en la que els més moguts van dedicar-se a fer contorsions al ritme de la música amb la que l’Adam els provocava.


 Ha estat una cloenda divertida d’aquest cicle d’Artistes convidats al Suís, en el que s’ha fet un periple per diferents disciplines de l’Art, com ara la literatura, el cinema d’animació, la fotografia i la música. L’equip de gestió de l’Art al Suís us agraïm la vostra participació, que ens encoratja a cercar nous reptes amb qualitat suficient per a que siguin del vostre interès en properes edicions.


Article del Diari de Sabadell del 20 de juny de 2013


dilluns, 10 de juny del 2013

Artistes convidats al Suís. Pere Massagué i Adam Navarrete, dijous 20/6/2013 a les 20 hores.

El proper dijous 20 de juny, a les 20 hores, tindrà lloc la darrera intervenció del cicle d’Artistes convidats al Suís d’aquest curs i volem celebrar-ho.

La música, com a element conductor d’aquesta darrera sessió del cicle d’Artistes convidats al Suís, aportarà el caire alegre i festiu de la cloenda d’aquesta reeixida temporada, rememorant els “guateques” que es feien en aquells temps. Serà una trobada molt especial en la que ens ho passarem molt bé.  

La sessió anirà a càrrec de Pere Massagué i Adam Navarrete amb el títol “Revival musical, un tomb dels 60’s als 80’s”,  en la que es dissertarà sobre la influencia de la música en les nostres vides.

El Pere Massagué ha estat creador de mítics programes musicals, com ara Xocolata Express, Trip&Rock i Ricardo Sinfonola a Radio  Sabadell.

L’Adam Navarrete va iniciar-se organitzant “guateques” per a, posteriorment, especialitzar-se com a disk-jokey a les millors discoteques d’aquells anys a Sabadell, com ara Concor (que va inaugurar), Coixí, Caf Hierro i Bàsic; i a la Costa Brava Holliwood a Lloret de mar i Macintosh a Port de la Selva. Va coincidir amb el Pere Massagué en el programa radiofònic Trip & Rock.

Comptarem amb la col·laboració de Lluís Oriach com a tècnic de so.

Hi haurà servei de begudes a càrrec de Tato Ruiz, del restaurant “Al tanto que va de canto”.


divendres, 26 d’abril del 2013

L'Antonio Nodar no deixa indiferent


Les trobades a l'Art al Suís continuen en la seva línia de reunir persones relacionades amb l'Art. En aquesta ocasió, la participació de l'Antonio Nodar en el cicle d'Artistes convidats al Suís ha servit de nexe per a la retrobada d'un grapat de reconeguts artistes que participen en la seva obra.

L'Antonio, amb el seu tarannà iconoclasta, rebel i sorneguer, va demostrar que l'obra artística no té una estructura definida. Ell, que no es considera artista, diu que es limita a fotografiar als que sí que ho són i els hi dóna el retrat obtingut per a que l'interpretin a la seva manera. Alguns li han arribar a dir que el retrat no és del seu grat, cosa que ell accepta perquè d'altra forma el seu projecte no estaria sustentat en la realitat. La trobada va ser aprofitada per un dels artistes per a lliurar-li la interpretació del seu retrat, que havia estat realitzat fa quinze anys. Dins d'un marc de llibertat total, l'artista retratat pot fer el que vulgui amb el seu retrat, fins i tot estripar-lo, si això és el que li ve de gust. Ell se sent molt cofoi quan diu que va aconseguir treure un somriure del Tàpies per al seu retrat, que li va ser tornat ple "de las cruces que él hace". De tots els retrats que ha fet, encara resta pendent la pròpia interpretació de 534 artistes, que poden passar a formar part d'aquest vademècum de l'art contemporani que no para de créixer.

Els díptics conformats donen marge per a fer acurades interpretacions, establint-se una relació entre l'original i el retornat per l'artista com una conversa sense paraules, com un debat entre dues mirades, una objectiva i l'altra subjectiva. Alguns dels artistes presents, participants en el projecte, van il·lustrar el públic amb l'explicació de la seva interpretació del retrat propi.

La propera parada de l'Antonio serà a l'Amèrica del sud, on es deixarà portar per aquesta inèrcia que mou a la gent tocada per "l'amor a l'Art", establint sinèrgies que fan, no se sap com, que acabi amb un bon grapat de nous artistes retratats, amb la seva inseparable Leica, per a afegir a la col·lecció.

La Mariona Millà va fer palès el seu mestratge en el do de la paraula, fent una presentació de l'Antonio plena d'acolorides pinzellades que el retrataven com un gran artista, encara que ell, aclaparat per la seva humilitat, no es reconegués en aquesta definició.

Des de l'Art al Suís volem agrair l'esforç que ha realitzat l'Antonio per a ser-hi present, així com a tots els participants en el seu projecte que el van acompanyar. I també al públic assistent, persones amb sensibilitat que desitgem hagin gaudit d'aquesta nova sessió del cicle d'Artistes convidats al Suís.

dimarts, 16 d’abril del 2013

Artistes convidats al Suís. Antonio Nodar, dijous 25/4/2013 a les 20 hores.


L'Antonio Nodar és un home que ha emprés un repte titànic. Aquest artista de la imatge, que capta a través de l'objectiu de la seva Leica, viatja pel món fent retrats d'altres artistes, als qui posteriorment lliura una còpia d'aquest retrat que ells utilitzaran per a fer la seva interpretació, obres que recull  l'Antonio per a editar-les, en diversos llibres d'alta qualitat, a mida que va avançant en el seu projecte "...from portrait to self-portrait...". Actualment ja està editat el primer llibre, el segon està llest per anar a impremta i al tercer ja té completa la meitat del seu contingut. El destí final de tots els originals serà la seva donació a un museu que sàpiga valorar-los i custodiar-los com es mereixen.

Aquesta edició ha estat possible gràcies a l'Elsa Peretti Fundació, i l'encarregat del seu disseny és l'Albert Claret. Els exemplars es poden adquirir al preu de 1.111 Lliures esterlines cadascun, numerats per l'autor, sobre la seva artesanal enquadernació, de l'1 fins al 1001. Els diners obtinguts de la seva venda s'utilitzen per a continuar amb el projecte.

Convidat pel Centre d'Art Contemporani de Katmandú, en col·laboració amb la Fundació Elsa Peretti, va estar al Nepal l'any 2012 durant deu setmanes, en les que va realitzar 316 retrats d'artistes de tot el país, període en el que va compartir la vida dels artistes als que fotografiava, en una experiència meravellosa. Diu "m'encanta la seva senzillesa".  

Podeu seguir aquest projecte a la següent adreça: http://www.antonionodar.com/

El dijous 25 d'abril, a les 20 hores, el tindrem a l'Art al Suís, junt amb destacats artistes que han participat en el seu projecte, com ara Alfons Borrell, Tom Carr, Carme Miquel, Mariona Millà i Maite Batalla.

Hi sou tots convidats.

dijous, 21 de març del 2013

El Quim Ribalta juga a ser Déu.


Animar és una acció de donar ànima, d'insuflar aquell alè d'energia que atorga als objectes l'aparença d'éssers vius, d'individus autònoms que obeeixen al seu propi impuls vital.

El Quim Ribalta es dedica a crear personatges, esculpint la seva fisonomia i la seva personalitat, per a fer-los protagonistes del seu món imaginari, en escenaris i paisatges també creats per ell, en els que decideix sobre les seves accions i el seu destí.  Dins d'aquest Univers fictici, el Quim exerceix de Déu omnipotent amb una imaginació que no coneix límits.

La Maite Batalla ha obert la sessió, amb una càlida benvinguda a tots els assistents, tot fent una pinzellada sobre el que esdevindria aquella màgica hora, en una nova edició del cicle d'Artistes convidats al Suís.

En aquesta sessió, el protagonista ha estat el jove sabadellenc Quim Ribalta, que ha desvetllat els secrets de l'animació cinematogràfica utilitzant la tècnica de l'Stopmotion. Introduït pel seu amic, el músic i compositor Guillem Galofré, qui ha donat a conèixer aspectes del Quim en els que ja s'intuïa una inquietud per l'animació en la seva etapa escolar, demostrant les seves habilitats utilitzant un bloc de notes, en el que feia dibuixos que es bellugaven en passar ràpidament les pàgines. El Quim va tenir clar que allò era el que li agradava i es va dedicar en cos i ànima.

Format a 9zeros, Escola d'animació de Catalunya, i posteriorment cap d'estudis de la mateixa, el Quim ha participat en la creació de pel·lícules amb diferents propòsits en les que ha plasmat la seva creativitat, de les que podeu veure una petita mostra en el següent enllaç: http://vimeo.com/29445359 .

Utilitzant diferents materials i, principalment, la plastilina, el Quim construeix uns personatges que posen davant la seva càmera fotogràfica, en diferents postures i expressions, per a explicar una història en les imatges per segon que l'ull humà capta com a moviment, atorgant als protagonistes la capacitat d'una representació dramàtica excel·lent.

El públic assistent a l'acte va sortir d'allà amb la sensació d'haver eixamplat els seus coneixements, tot desvetllant una nova forma d'Art i un jove i dinàmic artista local.     

divendres, 8 de març del 2013

I Déu convivia amb una dona ...


El Joan Campàs es va plantejar la qüestió del patriarcat a un nivell inversemblant. No tenia prou amb l'estudi de l'escassa presència de la dona en els càrrecs públics o en els comitès de direcció de les empreses, ell s'ha endinsat en el dilema de com situar-la al més alt nivell: en el Cel i al costat de Déu. "La divinitat en clau de gènere" és el títol de la conferència amb la que ens ha il·lustrat en l'Art al Suís, encabint-se en els actes de commemoració del Dia Internacional de la Dona 2013.

Fent servir la Bíblia com a document base, provoca una reflexió en l'oient sobre la presencia de la primigènia Asherah o "Reina del Cel". El Joan Campàs no afirma ni nega res, només exposa fets que, altrament, passen desapercebuts per la quotidianitat en la que estem submergits i les directrius culturals de la nostra civilització. En la seva exposició es pot contextualitzar la transició de la figura de la dona Deessa, companya de Yahveh, fins a la seva submissió com a esclava de Déu, i com a conseqüència també de l'home, en un món que esdevingué patriarcal i quins fonaments encara perduren en l'inconscient col·lectiu.

El que escriu, en finalitzar la dissertació del Joan Campàs, surt amb la seva ànima més alleugerida, sentint-la lliure del pes del "pecat original" i exculpant Eva de la seva inducció.

Moltes gràcies Joan.

dijous, 28 de febrer del 2013

La passió i l'art d'escriure


L’Art al Suís ha tornat a obrir les portes en una nova edició del cicle Artistes convidats al Suís.

En aquesta ocasió, la seva sala s’ha omplert de lletres que formen paraules, de paraules que componen paràgrafs i de paràgrafs que completen capítols. Dos joves escriptors han il·lustrat al públic assistent amb una dinàmica dissertació sobre els fonaments de la seva obra, que es cabussa de ple en les il·limitades possibilitats que ofereix la literatura fantàstica.

Passant per les obres de Stoker, Disney, Tolkien, Rowling i d’altres escriptor que els han precedit i inspirat en aquesta disciplina, tots dos es declaren apassionats de posar negre sobre blanc tot allò que passa per la seva imaginació, donant-li un contingut escènic en el que es mouen els personatges de les seves novel·les. El lector no pot evitar sentir-se atrapat en la teranyina de passions, intrigues, misteris i maleficis que es teixeix , poc a poc, a mida que s’endinsa en la lectura, tot desitjós d’arribar a desvetllar allò que esdevindrà inevitablement.

El Francesc Lorente i el Jordi Balaguer es van iniciar publicant en autoedició, invertint els seus estalvis per a poder tenir a les mans uns llibres en els que s’encabien tant les seves obres com les seves il·lusions. Acaronar aquells exemplars els omplia de goig, els feia creure que era possible el somni i els esperonava a continuar pintant emocions en les ànimes alienes amb les seva paraula escrita. Posteriorment alguna editorial es va posar en contacte amb ells per a publicar la seva obra, que ara es pot trobar fàcilment a les llibreries.

“El trono de madera” i “El amante de la luna”, respectivament, són els títols de les nissagues que han brollat amb el doll incontenible de la seva imaginació, una deu que promet no assecar-se en molt de temps per a continuar fer-se llegir, que és com obrir de bat a bat la porta del seu interior.

Moltes gràcies Francesc i Jordi per aquesta trobada, en la que ens heu donat unes acolorides pinzellades d’un altre tipus d’Art.

Noticia del Diari de Sabadell sobre la intervenció de Jordi Balaguer i Francesc Lorente al cicle d'Artistes convidats al Suís