dissabte, 29 de juny de 2013
dijous, 20 de juny de 2013
Festa “ars musicalis”
 |
| Els protagonistes amb l'equip gestor |
Que la música és un art no el discuteix ningú.
També és un art conèixer la història de la música i tenir la sensibilitat
necessària per a col·locar-li una melodia a una situació emocional que li encaixi
com un vestit a mida.
La professionalitat de la parella formada per
el Pere i l’Adam s’ha posat de manifest en aquesta sessió, en la que el primer,
en una precisa elocució, ha fet un repàs històric de la música dels anys 60, 70
i 80; i el segon ha guarnit la dissertació del seu company “punxant” vinils de
l’època que formen part de la seva nodrida i amplia col·lecció. La barra va
estar molt ben assortida i gestionada per les noies voluntàries Marga i Núria Fernàndez i Adela Meranges, així
com tot el referent al so, a càrrec del professional Lluis Oriach, que va
equipar la sala acústica i visualment per a donar-li un cer caire de
disco-mòbil.
 |
| Les noies de la barra |
Bona part del públic assistent no es va
limitar a escoltar i es va aprofitar l’espai obert de la sala, decorada amb
fundes de discos “ad hoc”, per a
improvisar una discreta pista de ball, en la que els més moguts van dedicar-se
a fer contorsions al ritme de la música amb la que l’Adam els provocava.
Ha
estat una cloenda divertida d’aquest cicle d’Artistes convidats al Suís, en el
que s’ha fet un periple per diferents disciplines de l’Art, com ara la
literatura, el cinema d’animació, la fotografia i la música. L’equip de gestió
de l’Art al Suís us agraïm la vostra participació, que ens encoratja a cercar
nous reptes amb qualitat suficient per a que siguin del vostre interès en
properes edicions.
dilluns, 17 de juny de 2013
dilluns, 10 de juny de 2013
Artistes convidats al Suís. Pere Massagué i Adam Navarrete, dijous 20/6/2013 a les 20 hores.
El proper dijous 20 de juny, a les 20
hores, tindrà lloc la darrera intervenció del cicle d’Artistes convidats al
Suís d’aquest curs i volem celebrar-ho.
La música, com a element conductor d’aquesta
darrera sessió del cicle d’Artistes convidats al Suís, aportarà el caire alegre
i festiu de la cloenda d’aquesta reeixida temporada, rememorant els “guateques”
que es feien en aquells temps. Serà una trobada molt especial en la que ens ho
passarem molt bé.
La sessió anirà a càrrec de Pere Massagué
i Adam Navarrete amb el títol “Revival musical, un tomb dels 60’s als
80’s”, en la que es dissertarà sobre la
influencia de la música en les nostres vides.
El Pere Massagué ha estat creador de
mítics programes musicals, com ara Xocolata Express, Trip&Rock i Ricardo
Sinfonola a Radio Sabadell.
L’Adam Navarrete va iniciar-se organitzant
“guateques” per a, posteriorment, especialitzar-se com a disk-jokey a les
millors discoteques d’aquells anys a Sabadell, com ara Concor (que va inaugurar),
Coixí, Caf Hierro i Bàsic; i a la Costa Brava Holliwood a Lloret de mar i
Macintosh a Port de la Selva. Va coincidir amb el Pere Massagué en el programa
radiofònic Trip & Rock.
Comptarem amb la col·laboració de Lluís
Oriach com a tècnic de so.
Hi haurà servei de begudes a càrrec de
Tato Ruiz, del restaurant “Al tanto que va de canto”.
dijous, 9 de maig de 2013
dilluns, 6 de maig de 2013
dilluns, 29 d’abril de 2013
divendres, 26 d’abril de 2013
L'Antonio Nodar no deixa indiferent
L'Antonio, amb el
seu tarannà iconoclasta, rebel i sorneguer, va demostrar que l'obra artística
no té una estructura definida. Ell, que no es considera artista, diu que es
limita a fotografiar als que sí que ho són i els hi dóna el retrat obtingut per
a que l'interpretin a la seva manera. Alguns li han arribar a dir que el retrat
no és del seu grat, cosa que ell accepta perquè d'altra forma el seu projecte
no estaria sustentat en la realitat. La trobada va ser aprofitada per un dels
artistes per a lliurar-li la interpretació del seu retrat, que havia estat realitzat
fa quinze anys. Dins d'un marc de llibertat total, l'artista retratat pot fer
el que vulgui amb el seu retrat, fins i tot estripar-lo, si això és el que li ve de gust.
Ell se sent molt cofoi quan diu que va aconseguir treure un somriure del Tàpies
per al seu retrat, que li va ser tornat ple "de las cruces que él hace".
De tots els retrats que ha fet, encara resta pendent la pròpia interpretació de
534 artistes, que poden passar a formar part d'aquest vademècum de l'art
contemporani que no para de créixer. 
Els díptics
conformats donen marge per a fer acurades interpretacions, establint-se una
relació entre l'original i el retornat per l'artista com una conversa sense
paraules, com un debat entre dues mirades, una objectiva i l'altra subjectiva.
Alguns dels artistes presents, participants en el projecte, van il·lustrar el
públic amb l'explicació de la seva interpretació del retrat propi.
La propera parada
de l'Antonio serà a l'Amèrica del sud, on es deixarà portar per aquesta inèrcia
que mou a la gent tocada per "l'amor a l'Art", establint sinèrgies
que fan, no se sap com, que acabi amb un bon grapat de nous artistes retratats, amb la seva inseparable Leica, per a afegir a la col·lecció.
La Mariona Millà
va fer palès el seu mestratge en el do de la paraula, fent una presentació de
l'Antonio plena d'acolorides pinzellades que el retrataven com un gran artista,
encara que ell, aclaparat per la seva humilitat, no es reconegués en aquesta
definició.
Des de l'Art al
Suís volem agrair l'esforç que ha realitzat l'Antonio per a ser-hi present,
així com a tots els participants en el seu projecte que el van acompanyar. I
també al públic assistent, persones amb sensibilitat que desitgem hagin gaudit
d'aquesta nova sessió del cicle d'Artistes convidats al Suís.dimarts, 16 d’abril de 2013
Artistes convidats al Suís. Antonio Nodar, dijous 25/4/2013 a les 20 hores.
L'Antonio Nodar
és un home que ha emprés un repte titànic. Aquest artista de la imatge, que capta a través de l'objectiu de la seva Leica, viatja pel món fent retrats d'altres artistes,
als qui posteriorment lliura una còpia d'aquest retrat que ells utilitzaran per a fer la seva interpretació, obres que recull l'Antonio per a editar-les,
en diversos llibres d'alta qualitat, a mida que va avançant en el seu projecte
"...from portrait to self-portrait...". Actualment ja està editat el
primer llibre, el segon està llest per anar a impremta i al tercer ja té
completa la meitat del seu contingut. El destí final de tots els originals serà
la seva donació a un museu que sàpiga valorar-los i custodiar-los com es
mereixen.
Aquesta edició ha
estat possible gràcies a l'Elsa Peretti Fundació, i l'encarregat del seu
disseny és l'Albert Claret. Els exemplars es poden adquirir al preu de 1.111
Lliures esterlines cadascun, numerats per l'autor, sobre la seva artesanal
enquadernació, de l'1 fins al 1001. Els diners obtinguts de la seva venda s'utilitzen
per a continuar amb el projecte.
Convidat pel
Centre d'Art Contemporani de Katmandú, en col·laboració amb la Fundació Elsa
Peretti, va estar al Nepal l'any 2012 durant deu setmanes, en les que va
realitzar 316 retrats d'artistes de tot el país, període en el que va compartir
la vida dels artistes als que fotografiava, en una experiència meravellosa. Diu
"m'encanta la seva senzillesa".
Podeu seguir
aquest projecte a la següent adreça: http://www.antonionodar.com/
El dijous 25
d'abril, a les 20 hores, el tindrem a l'Art al Suís, junt amb destacats artistes
que han participat en el seu projecte, com ara Alfons Borrell, Tom Carr, Carme
Miquel, Mariona Millà i Maite Batalla.
Hi sou tots
convidats.
dijous, 28 de març de 2013
dijous, 21 de març de 2013
El Quim Ribalta juga a ser Déu.
Animar és una
acció de donar ànima, d'insuflar aquell alè d'energia que atorga als objectes
l'aparença d'éssers vius, d'individus autònoms que obeeixen al seu propi impuls
vital.
El Quim Ribalta
es dedica a crear personatges, esculpint la seva fisonomia i la seva
personalitat, per a fer-los protagonistes del seu món imaginari, en escenaris i
paisatges també creats per ell, en els que decideix sobre les seves accions i
el seu destí. Dins d'aquest Univers
fictici, el Quim exerceix de Déu omnipotent amb una imaginació que no coneix
límits.
La Maite Batalla ha obert la sessió, amb una càlida benvinguda a tots els assistents, tot fent
una pinzellada sobre el que esdevindria aquella màgica hora, en una nova edició
del cicle d'Artistes convidats al Suís.
En aquesta
sessió, el protagonista ha estat el jove sabadellenc Quim Ribalta, que ha
desvetllat els secrets de l'animació cinematogràfica utilitzant la tècnica de
l'Stopmotion. Introduït pel seu amic, el músic i compositor Guillem
Galofré, qui ha donat a conèixer aspectes del Quim en els que ja s'intuïa
una inquietud per l'animació en la seva etapa escolar, demostrant les seves
habilitats utilitzant un bloc de notes, en el que feia dibuixos que es
bellugaven en passar ràpidament les pàgines. El Quim va tenir clar que allò era
el que li agradava i es va dedicar en cos i ànima.
Format a 9zeros, Escola d'animació de Catalunya, i
posteriorment cap d'estudis de la mateixa, el Quim ha participat en la creació
de pel·lícules amb diferents propòsits en les que ha plasmat la seva
creativitat, de les que podeu veure una petita mostra en el següent enllaç: http://vimeo.com/29445359 .
Utilitzant
diferents materials i, principalment, la plastilina, el Quim construeix uns
personatges que posen davant la seva càmera fotogràfica, en diferents postures
i expressions, per a explicar una història en les imatges per segon que l'ull humà
capta com a moviment, atorgant als protagonistes la capacitat d'una
representació dramàtica excel·lent.
El públic
assistent a l'acte va sortir d'allà amb la sensació d'haver eixamplat els seus
coneixements, tot desvetllant una nova forma d'Art i un jove i dinàmic artista local.
divendres, 8 de març de 2013
I Déu convivia amb una dona ...
El Joan Campàs es va
plantejar la qüestió del patriarcat a un nivell inversemblant. No tenia prou
amb l'estudi de l'escassa presència de la dona en els càrrecs públics o en els
comitès de direcció de les empreses, ell s'ha endinsat en el dilema de com
situar-la al més alt nivell: en el Cel i al costat de Déu. "La divinitat en
clau de gènere" és el títol de la conferència amb la que ens ha
il·lustrat en l'Art al Suís, encabint-se en els actes de commemoració del Dia
Internacional de la Dona 2013.
Fent servir la
Bíblia com a document base, provoca una reflexió en l'oient sobre la presencia
de la primigènia Asherah o
"Reina del Cel". El Joan Campàs no afirma ni nega res, només exposa
fets que, altrament, passen desapercebuts per la quotidianitat en la que estem
submergits i les directrius culturals de la nostra civilització. En la seva
exposició es pot contextualitzar la transició de la figura de la dona Deessa,
companya de Yahveh, fins a la seva submissió com a esclava de Déu, i com a
conseqüència també de l'home, en un món que esdevingué patriarcal i quins
fonaments encara perduren en l'inconscient col·lectiu.
El que escriu, en
finalitzar la dissertació del Joan Campàs, surt amb la seva ànima més
alleugerida, sentint-la lliure del pes del "pecat original" i
exculpant Eva de la seva inducció.
Moltes gràcies
Joan.
dissabte, 2 de març de 2013
dijous, 28 de febrer de 2013
La passió i l'art d'escriure
L’Art al Suís ha tornat a obrir les portes en
una nova edició del cicle Artistes convidats al Suís.
En aquesta ocasió, la seva sala s’ha omplert
de lletres que formen paraules, de paraules que componen paràgrafs i de
paràgrafs que completen capítols. Dos joves escriptors han il·lustrat al públic
assistent amb una dinàmica dissertació sobre els fonaments de la seva obra, que
es cabussa de ple en les il·limitades possibilitats que ofereix la literatura
fantàstica.
Passant per les obres de Stoker, Disney, Tolkien,
Rowling i d’altres escriptor que els han precedit i inspirat en aquesta
disciplina, tots dos es declaren apassionats de posar negre sobre blanc tot
allò que passa per la seva imaginació, donant-li un contingut escènic en el que
es mouen els personatges de les seves novel·les. El lector no pot evitar
sentir-se atrapat en la teranyina de passions, intrigues, misteris i maleficis que
es teixeix , poc a poc, a mida que s’endinsa en la lectura, tot desitjós d’arribar
a desvetllar allò que esdevindrà inevitablement.
El Francesc Lorente i el Jordi Balaguer es van
iniciar publicant en autoedició, invertint els seus estalvis per a poder tenir
a les mans uns llibres en els que s’encabien tant les seves obres com les seves
il·lusions. Acaronar aquells exemplars els omplia de goig, els feia creure que
era possible el somni i els esperonava a continuar pintant emocions en les
ànimes alienes amb les seva paraula escrita. Posteriorment alguna editorial es
va posar en contacte amb ells per a publicar la seva obra, que ara es pot
trobar fàcilment a les llibreries.
“El trono de madera” i “El amante de la luna”, respectivament, són els títols de les nissagues que han brollat amb el doll incontenible de la
seva imaginació, una deu que promet no assecar-se en molt de temps per a
continuar fer-se llegir, que és com obrir de bat a bat la porta del seu
interior.
Moltes gràcies Francesc i Jordi per aquesta
trobada, en la que ens heu donat unes acolorides pinzellades d’un altre tipus d’Art.
dissabte, 23 de febrer de 2013
dilluns, 11 de febrer de 2013
dimarts, 1 de gener de 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)