Avui, com estava previst, ha tingut lloc la primera sessió del curs “Com entendre un quadre”, impartit per la Mariona Millà.La Mariona demostra la experiència que ha anat acumulant en la seva vessant didàctica i comença l'exposició amb una breu descripció del contingut del curs, des d’on partim i fins a on volem arribar. El que escriu té els seus gustos i preferències, quant a la seva visió crítica de la pintura, però són unes emocions primeres que venen des de la intuïció pura, despullades de qualsevol element cultural específic o après amb anterioritat que les pugui modificar, això, no obstant, no el retreu d’obrir el seu esperit a tot allò que li pugui aportar el ventall que abasta l’horitzó de la seva mirada emocional. Es troba disposat, fins i tot, a que, veient-la des d’una nova perspectiva, li arribi a agradar una obra de Tàpies.
Mirant alternativament als seus oients als ulls i acompanyant les seves paraules amb uns harmònics moviments, tal com si ballés una bonica dansa, la Mariona introdueix l’auditori en el secrets del ritme o cadència dins de l’expressió artística, així com aportant una certa llum amb la teoria dels colors i les emocions que traspuen les seves variacions. Viatgem amb l’ànima des de l’escalfor, la vida i la passió del vermell; passant a l’espiritualitat, solitud, tristesa, depressió o divinitat del blau. En aquesta dualitat, il·lustra els seus alumnes indicant que no sempre el blau ha estat un símbol masculí i el rosa femení ja que, abans de 1900, es representava la Mare de Deu en color blau i el nen Jesús en color rosa. Deixa clar que el negre, símbol de la por, la mort o la incertesa, té cabuda a la paleta quan es vol manifestar violència. Per altra banda, s’aprèn que, quan una obra es troba dominada pel blanc es diu que esta enfarinada, així com que es troba entristida quan dominen els colors foscos. Igualment es considera que els colors càlids són més agressius i els freds són més amables.
Dels clàssics també toca aprendre alguna cosa, com ara els cànons establerts per a mesurar la figura humana: vuit caps per a l’home i set caps per a la dona.
Finalment, després de dues hores intenses que van ser engolides en un no res, la Mariona va il·lustrar els assistents amb unes fotografies d’antics retrats funeraris procedents de la zona d’ocupació romana a Egipte de “El Fayum”, en els que es posa de manifest una habilitat extraordinaria dels autors en el domini del realisme, utilitzant la tècnica de l’encàustica sobre fusta. Una meravellosa barreja entre la pintura grega, el realisme romà i els ritus funeraris egipcis.
