dijous, 28 de març del 2013
dijous, 21 de març del 2013
El Quim Ribalta juga a ser Déu.
Animar és una
acció de donar ànima, d'insuflar aquell alè d'energia que atorga als objectes
l'aparença d'éssers vius, d'individus autònoms que obeeixen al seu propi impuls
vital.
El Quim Ribalta
es dedica a crear personatges, esculpint la seva fisonomia i la seva
personalitat, per a fer-los protagonistes del seu món imaginari, en escenaris i
paisatges també creats per ell, en els que decideix sobre les seves accions i
el seu destí. Dins d'aquest Univers
fictici, el Quim exerceix de Déu omnipotent amb una imaginació que no coneix
límits.
La Maite Batalla ha obert la sessió, amb una càlida benvinguda a tots els assistents, tot fent
una pinzellada sobre el que esdevindria aquella màgica hora, en una nova edició
del cicle d'Artistes convidats al Suís.
En aquesta
sessió, el protagonista ha estat el jove sabadellenc Quim Ribalta, que ha
desvetllat els secrets de l'animació cinematogràfica utilitzant la tècnica de
l'Stopmotion. Introduït pel seu amic, el músic i compositor Guillem
Galofré, qui ha donat a conèixer aspectes del Quim en els que ja s'intuïa
una inquietud per l'animació en la seva etapa escolar, demostrant les seves
habilitats utilitzant un bloc de notes, en el que feia dibuixos que es
bellugaven en passar ràpidament les pàgines. El Quim va tenir clar que allò era
el que li agradava i es va dedicar en cos i ànima.
Format a 9zeros, Escola d'animació de Catalunya, i
posteriorment cap d'estudis de la mateixa, el Quim ha participat en la creació
de pel·lícules amb diferents propòsits en les que ha plasmat la seva
creativitat, de les que podeu veure una petita mostra en el següent enllaç: http://vimeo.com/29445359 .
Utilitzant
diferents materials i, principalment, la plastilina, el Quim construeix uns
personatges que posen davant la seva càmera fotogràfica, en diferents postures
i expressions, per a explicar una història en les imatges per segon que l'ull humà
capta com a moviment, atorgant als protagonistes la capacitat d'una
representació dramàtica excel·lent.
El públic
assistent a l'acte va sortir d'allà amb la sensació d'haver eixamplat els seus
coneixements, tot desvetllant una nova forma d'Art i un jove i dinàmic artista local.
divendres, 8 de març del 2013
I Déu convivia amb una dona ...
El Joan Campàs es va
plantejar la qüestió del patriarcat a un nivell inversemblant. No tenia prou
amb l'estudi de l'escassa presència de la dona en els càrrecs públics o en els
comitès de direcció de les empreses, ell s'ha endinsat en el dilema de com
situar-la al més alt nivell: en el Cel i al costat de Déu. "La divinitat en
clau de gènere" és el títol de la conferència amb la que ens ha
il·lustrat en l'Art al Suís, encabint-se en els actes de commemoració del Dia
Internacional de la Dona 2013.
Fent servir la
Bíblia com a document base, provoca una reflexió en l'oient sobre la presencia
de la primigènia Asherah o
"Reina del Cel". El Joan Campàs no afirma ni nega res, només exposa
fets que, altrament, passen desapercebuts per la quotidianitat en la que estem
submergits i les directrius culturals de la nostra civilització. En la seva
exposició es pot contextualitzar la transició de la figura de la dona Deessa,
companya de Yahveh, fins a la seva submissió com a esclava de Déu, i com a
conseqüència també de l'home, en un món que esdevingué patriarcal i quins
fonaments encara perduren en l'inconscient col·lectiu.
El que escriu, en
finalitzar la dissertació del Joan Campàs, surt amb la seva ànima més
alleugerida, sentint-la lliure del pes del "pecat original" i
exculpant Eva de la seva inducció.
Moltes gràcies
Joan.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)