L'Antonio Nodar no deixa indiferent

Les trobades a l'Art al Suís continuen en la seva línia de reunir persones relacionades amb l'Art. En aquesta ocasió, la participació de l'Antonio Nodar en el cicle d'Artistes convidats al Suís ha servit de nexe per a la retrobada d'un grapat de reconeguts artistes que participen en la seva obra.

L'Antonio, amb el seu tarannà iconoclasta, rebel i sorneguer, va demostrar que l'obra artística no té una estructura definida. Ell, que no es considera artista, diu que es limita a fotografiar als que sí que ho són i els hi dóna el retrat obtingut per a que l'interpretin a la seva manera. Alguns li han arribar a dir que el retrat no és del seu grat, cosa que ell accepta perquè d'altra forma el seu projecte no estaria sustentat en la realitat. La trobada va ser aprofitada per un dels artistes per a lliurar-li la interpretació del seu retrat, que havia estat realitzat fa quinze anys. Dins d'un marc de llibertat total, l'artista retratat pot fer el que vulgui amb el seu retrat, fins i tot estripar-lo, si això és el que li ve de gust. Ell se sent molt cofoi quan diu que va aconseguir treure un somriure del Tàpies per al seu retrat, que li va ser tornat ple "de las cruces que él hace". De tots els retrats que ha fet, encara resta pendent la pròpia interpretació de 534 artistes, que poden passar a formar part d'aquest vademècum de l'art contemporani que no para de créixer.

Els díptics conformats donen marge per a fer acurades interpretacions, establint-se una relació entre l'original i el retornat per l'artista com una conversa sense paraules, com un debat entre dues mirades, una objectiva i l'altra subjectiva. Alguns dels artistes presents, participants en el projecte, van il·lustrar el públic amb l'explicació de la seva interpretació del retrat propi.

La propera parada de l'Antonio serà a l'Amèrica del sud, on es deixarà portar per aquesta inèrcia que mou a la gent tocada per "l'amor a l'Art", establint sinèrgies que fan, no se sap com, que acabi amb un bon grapat de nous artistes retratats, amb la seva inseparable Leica, per a afegir a la col·lecció.

La Mariona Millà va fer palès el seu mestratge en el do de la paraula, fent una presentació de l'Antonio plena d'acolorides pinzellades que el retrataven com un gran artista, encara que ell, aclaparat per la seva humilitat, no es reconegués en aquesta definició.

Des de l'Art al Suís volem agrair l'esforç que ha realitzat l'Antonio per a ser-hi present, així com a tots els participants en el seu projecte que el van acompanyar. I també al públic assistent, persones amb sensibilitat que desitgem hagin gaudit d'aquesta nova sessió del cicle d'Artistes convidats al Suís.