Presentació de l'Antonio Nodar per la Mariona Millà

Clic per a accedir al document

L'Antonio Nodar no deixa indiferent

Les trobades a l'Art al Suís continuen en la seva línia de reunir persones relacionades amb l'Art. En aquesta ocasió, la participació de l'Antonio Nodar en el cicle d'Artistes convidats al Suís ha servit de nexe per a la retrobada d'un grapat de reconeguts artistes que participen en la seva obra.

L'Antonio, amb el seu tarannà iconoclasta, rebel i sorneguer, va demostrar que l'obra artística no té una estructura definida. Ell, que no es considera artista, diu que es limita a fotografiar als que sí que ho són i els hi dóna el retrat obtingut per a que l'interpretin a la seva manera. Alguns li han arribar a dir que el retrat no és del seu grat, cosa que ell accepta perquè d'altra forma el seu projecte no estaria sustentat en la realitat. La trobada va ser aprofitada per un dels artistes per a lliurar-li la interpretació del seu retrat, que havia estat realitzat fa quinze anys. Dins d'un marc de llibertat total, l'artista retratat pot fer el que vulgui amb el seu retrat, fins i tot estripar-lo, si això és el que li ve de gust. Ell se sent molt cofoi quan diu que va aconseguir treure un somriure del Tàpies per al seu retrat, que li va ser tornat ple "de las cruces que él hace". De tots els retrats que ha fet, encara resta pendent la pròpia interpretació de 534 artistes, que poden passar a formar part d'aquest vademècum de l'art contemporani que no para de créixer.

Els díptics conformats donen marge per a fer acurades interpretacions, establint-se una relació entre l'original i el retornat per l'artista com una conversa sense paraules, com un debat entre dues mirades, una objectiva i l'altra subjectiva. Alguns dels artistes presents, participants en el projecte, van il·lustrar el públic amb l'explicació de la seva interpretació del retrat propi.

La propera parada de l'Antonio serà a l'Amèrica del sud, on es deixarà portar per aquesta inèrcia que mou a la gent tocada per "l'amor a l'Art", establint sinèrgies que fan, no se sap com, que acabi amb un bon grapat de nous artistes retratats, amb la seva inseparable Leica, per a afegir a la col·lecció.

La Mariona Millà va fer palès el seu mestratge en el do de la paraula, fent una presentació de l'Antonio plena d'acolorides pinzellades que el retrataven com un gran artista, encara que ell, aclaparat per la seva humilitat, no es reconegués en aquesta definició.

Des de l'Art al Suís volem agrair l'esforç que ha realitzat l'Antonio per a ser-hi present, així com a tots els participants en el seu projecte que el van acompanyar. I també al públic assistent, persones amb sensibilitat que desitgem hagin gaudit d'aquesta nova sessió del cicle d'Artistes convidats al Suís.

Artistes convidats al Suís. Antonio Nodar, dijous 25/4/2013 a les 20 hores.

L'Antonio Nodar és un home que ha emprés un repte titànic. Aquest artista de la imatge, que capta a través de l'objectiu de la seva Leica, viatja pel món fent retrats d'altres artistes, als qui posteriorment lliura una còpia d'aquest retrat que ells utilitzaran per a fer la seva interpretació, obres que recull  l'Antonio per a editar-les, en diversos llibres d'alta qualitat, a mida que va avançant en el seu projecte "...from portrait to self-portrait...". Actualment ja està editat el primer llibre, el segon està llest per anar a impremta i al tercer ja té completa la meitat del seu contingut. El destí final de tots els originals serà la seva donació a un museu que sàpiga valorar-los i custodiar-los com es mereixen.

Aquesta edició ha estat possible gràcies a l'Elsa Peretti Fundació, i l'encarregat del seu disseny és l'Albert Claret. Els exemplars es poden adquirir al preu de 1.111 Lliures esterlines cadascun, numerats per l'autor, sobre la seva artesanal enquadernació, de l'1 fins al 1001. Els diners obtinguts de la seva venda s'utilitzen per a continuar amb el projecte.

Convidat pel Centre d'Art Contemporani de Katmandú, en col·laboració amb la Fundació Elsa Peretti, va estar al Nepal l'any 2012 durant deu setmanes, en les que va realitzar 316 retrats d'artistes de tot el país, període en el que va compartir la vida dels artistes als que fotografiava, en una experiència meravellosa. Diu "m'encanta la seva senzillesa".  

Podeu seguir aquest projecte a la següent adreça: http://www.antonionodar.com/

El dijous 25 d'abril, a les 20 hores, el tindrem a l'Art al Suís, junt amb destacats artistes que han participat en el seu projecte, com ara Alfons Borrell, Tom Carr, Carme Miquel, Mariona Millà i Maite Batalla.

Hi sou tots convidats.

Article al Diari de Sabadell sobre la intervenció de Quim Ribalta a l'Art al Suís

El Quim Ribalta juga a ser Déu.

Animar és una acció de donar ànima, d'insuflar aquell alè d'energia que atorga als objectes l'aparença d'éssers vius, d'individus autònoms que obeeixen al seu propi impuls vital.

El Quim Ribalta es dedica a crear personatges, esculpint la seva fisonomia i la seva personalitat, per a fer-los protagonistes del seu món imaginari, en escenaris i paisatges també creats per ell, en els que decideix sobre les seves accions i el seu destí.  Dins d'aquest Univers fictici, el Quim exerceix de Déu omnipotent amb una imaginació que no coneix límits.

La Maite Batalla ha obert la sessió, amb una càlida benvinguda a tots els assistents, tot fent una pinzellada sobre el que esdevindria aquella màgica hora, en una nova edició del cicle d'Artistes convidats al Suís.

En aquesta sessió, el protagonista ha estat el jove sabadellenc Quim Ribalta, que ha desvetllat els secrets de l'animació cinematogràfica utilitzant la tècnica de l'Stopmotion. Introduït pel seu amic, el músic i compositor Guillem Galofré, qui ha donat a conèixer aspectes del Quim en els que ja s'intuïa una inquietud per l'animació en la seva etapa escolar, demostrant les seves habilitats utilitzant un bloc de notes, en el que feia dibuixos que es bellugaven en passar ràpidament les pàgines. El Quim va tenir clar que allò era el que li agradava i es va dedicar en cos i ànima.

Format a 9zeros, Escola d'animació de Catalunya, i posteriorment cap d'estudis de la mateixa, el Quim ha participat en la creació de pel·lícules amb diferents propòsits en les que ha plasmat la seva creativitat, de les que podeu veure una petita mostra en el següent enllaç: http://vimeo.com/29445359 .

Utilitzant diferents materials i, principalment, la plastilina, el Quim construeix uns personatges que posen davant la seva càmera fotogràfica, en diferents postures i expressions, per a explicar una història en les imatges per segon que l'ull humà capta com a moviment, atorgant als protagonistes la capacitat d'una representació dramàtica excel·lent.

El públic assistent a l'acte va sortir d'allà amb la sensació d'haver eixamplat els seus coneixements, tot desvetllant una nova forma d'Art i un jove i dinàmic artista local.     

I Déu convivia amb una dona ...

El Joan Campàs es va plantejar la qüestió del patriarcat a un nivell inversemblant. No tenia prou amb l'estudi de l'escassa presència de la dona en els càrrecs públics o en els comitès de direcció de les empreses, ell s'ha endinsat en el dilema de com situar-la al més alt nivell: en el Cel i al costat de Déu. "La divinitat en clau de gènere" és el títol de la conferència amb la que ens ha il·lustrat en l'Art al Suís, encabint-se en els actes de commemoració del Dia Internacional de la Dona 2013.

Fent servir la Bíblia com a document base, provoca una reflexió en l'oient sobre la presencia de la primigènia Asherah o "Reina del Cel". El Joan Campàs no afirma ni nega res, només exposa fets que, altrament, passen desapercebuts per la quotidianitat en la que estem submergits i les directrius culturals de la nostra civilització. En la seva exposició es pot contextualitzar la transició de la figura de la dona Deessa, companya de Yahveh, fins a la seva submissió com a esclava de Déu, i com a conseqüència també de l'home, en un món que esdevingué patriarcal i quins fonaments encara perduren en l'inconscient col·lectiu.

El que escriu, en finalitzar la dissertació del Joan Campàs, surt amb la seva ànima més alleugerida, sentint-la lliure del pes del "pecat original" i exculpant Eva de la seva inducció.

Moltes gràcies Joan.

Article al Diari de Sabadell sobre la intervenció del Jordi Balaguer i el Francesc Lorente al cicle d'Artistes convidats al Suís