Joan Cuscó presenta Carles Bartolomé-Ibars a l'Art al Suís

Carles Bartolomé-Ibars (Sabadell, 1977)

Amics, companys, coneguts i saludats, com diria en Pla. Bona tarda. Em plau compartir amb tots vosaltres en aquest acte i en aquest artístic espai del qual n’és estrella l’artista Maite Batalla.

El Carles Bartolomé-Ibars es llicencià en Dret l’any 2000 a la Universitat de Barcelona. Però s’inicià en una altra assignatura, la de l’Art, que també va obtenir. A ella s’hi ha dedicat plenament, entusiàsticament i exposant a diferents ciutats d’Espanya i obté diverses beques i premis (Fundació Güell, Acadèmia de Velles arts de Segòvia, Institut Ramon Llull; entra en les col·leccions dels Museus europeus... Fa llargues estades: Museu del Louvre i la Galleria debli Ufizzi; després, a través del grup d’investigació de la mateixa Universitat de Barcelona: The crossing Lab. Arran d’aquesta col·laboració la seva obra s’ha pogut admirar a diferents museus: Museu Nazionale Archeologico, Nàpols; Museu Frederic Marès, Barcelona; Museu of Classical Archeology (Universitat of Cambrigde); museu d’Art Modern, Barcelona.

Ell, en Carles, bé podem afirmar, per la seva empenta i vàlua, que té un bon camí, un bon futur.

Ara, aquí, tenim el privilegi de poder admirar aquesta obra: “El fris del Minotaure”. Està fresca ... Li falten quatre pinzellades per acabar-la ... Domina la figura .... Una vegada més podem repetir que la imatge val més que mil paraules.

Cal afegir que en Carles treballa en equip, això és, conjugant dibuix, pintura, escultura, fotografia ... Fan bona feina, certament.

Em plau evocar que en Carles és un net d’un exemplar amic: Carles Ibars Monturiol, industrial tèxtil i vinculat a diferents entitats de la ciutat i entre elles, com a president, del Club Natació Sabadell; vicepresident del Centre d’Esports Sabadell ... D’ell vaig perfilar-lo com “home d’empenta” d’acció.

Passo la paraula a en Carles i ell ens il·lustrarà sobre la seva obra de la qual en sóc admirador.

Joan Cuscó (abril 12)

Intervenció del Carles Bartolomé Ibars

Fidel al seu compromís, el Suís ha convidar un nou artista que ha aportat la seva visió de l’Art.

 El jove pintor Carles Bartolomé-Ibars ha estat presentat per l’escriptor local Joan Cuscó i Aymamí qui, prenent la paraula després de la benvinguda de la Maite Batalla agraint la seva valuosa presència, ha il·lustrat els assistents amb el seva bonhomia, un subtil humor,molta  afabilitat i un discurs breu però ple de contingut. El contrast entre el presentador i el presentat, per la dilatada diferència d’edat entre ells, ha estat un element que ha contribuït a enriquir la trobada, comparant el punt de vista del presentador sobra la imatge, en general, amb la visió actual dels clàssics que aporta l’artista. Es dóna la grata coincidència de l’amistat que fou compartida entre el Sr. Cuscó i l’avi del pintor, el Sr. Carles Ibars, traspassat fa dos anys, molt conegut dins de la vida social de Sabadell.

Una recent obra de l’artista de considerables dimensions ha presidit la trobada, portada directament del seu estudi i amb la pintura encara fresca, dóna una visió d’allò que el convidat d’aquesta sessió entén per art. En la seva intervenció, el Carles ha fet referència a un reportatge de TV3 en el que va participar (http://blogs.tv3.cat/blogeuropa.php?itemid=31566&catid=1939) , en el que se’l pot veure , junt amb d’altres artistes de diferents disciplines, treballat sobre un fris del Temple d’Apol·lo al British Museum de Londres. És la seva manera d’exposar de forma audiovisual el que vol dir amb el títol de la seva xerrada “L’actualitat d’allò clàssic”, que no és ni més ni menys que crear a partir del que els clàssics han deixat com a llegat, com a suport per a una nova obra producte d’una nova visió.

Amb una pinzellada àgil, fresca i agosarada, en la seva obra més recent el Carles retrata personatges del seu voltant, en actituds que ens evoquen les escenes mitològiques representades en el fris estudiat a Londres, obra que es presentarà com a cloenda dels treballs portats a terme per l’equip multidisciplinari.

L’ària Nessun dorma, en la veu de l’incomparable Pavarotti, va posar una nota musical en la presentació final d’una breu pel·lícula en la que s’ha exposat una mostra de l’obra del pintor.

En el torn de preguntes, el Carles ha sigut molt eloqüent en les respostes a les qüestions plantejades per alguns dels assistents. 

La Maite Batalla ha tancat la sessió llegint un escrit sobre la mascota del projecte “Art al Suís”, batejada amb el nom de Megarón, simbiosi de Pegaso i l’Unicorni, que recull els valors d’altruisme, noblesa d’esperit i amistat que el projecte incorpora en el desenvolupament de les seves activitats.       

Entrevista del Carles Bartolomé Ibars a CoolturaFM

http://www.ivoox.com/incooltura-20-03-12-audios-mp3_rf_1145624_1.html

Artistes convidats al Suís: Carles Bartolomé Ibars. Dijous 22/3/2012 a les 19 hores.

“L´ACTUALITAT D´ALLÒ CLÀSSIC”

“Una xerrada sobra el sentit dels clàssics, des d’Eurípides a Shakespeare, de Fídies a  Picasso i com una obra pot generar noves mirades sobre el món en aquells que la contemplen”.

El dijous 22 de març de 2012, a les 19 hores, tindrem l’oportunitat d’escoltar-lo a l’Art al Suís. 

El Diari de Sabadell publica la intervenció de l'Albert Carnicé a l'Art al Suís

Intervenció de l'Albert Carnicé al cicle d'Artistes convidats al Suís

L’Albert Carnicé ens ha fet un regal inestimable. Ahir, l’Art al Suís es va fer petit per a encabir tots aquells amants de l’art que no van voler deixar passar aquesta magnífica oportunitat.

 

En iniciar-se l’acte, la Maite Batalla va donar la benvinguda als assistents i va cedir la paraula a l’Elisabet Carnicé, que ens va obsequiar amb una alegre i amena introducció de l’artista, el seu pare. En la seva intervenció, l’Elisabet va fer un extens recorregut per la vida artística de l’Albert, un trànsit carregat de l’emotivitat que es desprenia de les seves paraules, de les imatges que havia recopilat amb devoció i de la música que posava l’accent en moments clau. 

   

En el seu torn, l’Albert va posar de manifest que el títol de la presentació, “El paisatge amb sentiment”, no havia estat triat en va. De tots els sentiments, el que es va fer més palès és la passió, aquest amor desbordant que l’artista sent pel que fa i per la natura que amb tanta sensibilitat trasllada a la tela. L’Albert és un poeta del color, un descriptor d’emocions amb pinzellades que plasmen sonets, glosses i romances en les seves obres paisatgístiques.

L’Albert no es limita a copiar el paisatge que se li posa al davant; ell cerca, tria, estudia el model i li dóna aquell valor afegit que extreu del seu esperit d’artista. Cada quadre de l’Albert porta dins un bocinet de la seva ànima, un alè que es converteix en aire, en boira, en aigua, en arbre, en llum i en colors que colpegen la sensibilitat d’aquells que tenen la fortuna de contemplar alguna de les seves obres. Ell descriu el seu estil com impressionista realista i no calen més interpretacions perquè, els seus paisatges, realment impressionen.

Però el que més ens arriba de l’Albert Carnicé és la seva humilitat davant la capacitat artística que el destí li ha concedit. L’ego de l’Albert és de petita dimensió, és de vol de perdiu, la mida suficient com per a ser conscient de que la seva obra està ben feta, amb algunes matisacions que el seu esperit perfeccionista li recorda constantment, però no s’ha  enfilat a cap pedestal. L’ego de l’Albert és també d’àmbit domèstic, no havent-li interessat les nombroses propostes rebudes per a exposar a l’estranger; ell diu que ja en té prou.

 

L’Albert extreu de la seva experiència uns punts a tenir en compte, que ofereix altruistament a tots aquells que es volen dedicar a la creativitat. Diu que s’ha d’agafar un referent que entusiasmi i desenvolupar un estil propi a partir d’aquest; però, això sí, dedicant-s’hi amb fermesa i treballant molt, sense decaure davant les adversitats. Cal anar als museus, mirar obres i estudiar altres pintors que reforcin la dedicació esmerçada en el propi esforç.

Després d’una bona estona, guarnida amb algunes de les nombroses anècdotes viscudes durant la llarga vida artística de l’Albert, en la que ens ha donat a conèixer la seva passió i ens ha mostrat a la pantalla una bona mostra de les seves obres, es va donar per conclosa aquesta interessant sessió en la que tots hem aprés una mica més d’art i d’artistes. 

Moltes gràcies Elisabet i  Albert. El vostre regal no té preu.

Elisabet Carnicé presenta Albert Carnicé a l'Art al Suís

Escrit de presentació de l'Albert Canrincé, per Elisabet Carnicé.