El Diari de Sabadell publica la intervenció de l'Albert Carnicé a l'Art al Suís

Intervenció de l'Albert Carnicé al cicle d'Artistes convidats al Suís

L’Albert Carnicé ens ha fet un regal inestimable. Ahir, l’Art al Suís es va fer petit per a encabir tots aquells amants de l’art que no van voler deixar passar aquesta magnífica oportunitat.

 

En iniciar-se l’acte, la Maite Batalla va donar la benvinguda als assistents i va cedir la paraula a l’Elisabet Carnicé, que ens va obsequiar amb una alegre i amena introducció de l’artista, el seu pare. En la seva intervenció, l’Elisabet va fer un extens recorregut per la vida artística de l’Albert, un trànsit carregat de l’emotivitat que es desprenia de les seves paraules, de les imatges que havia recopilat amb devoció i de la música que posava l’accent en moments clau. 

   

En el seu torn, l’Albert va posar de manifest que el títol de la presentació, “El paisatge amb sentiment”, no havia estat triat en va. De tots els sentiments, el que es va fer més palès és la passió, aquest amor desbordant que l’artista sent pel que fa i per la natura que amb tanta sensibilitat trasllada a la tela. L’Albert és un poeta del color, un descriptor d’emocions amb pinzellades que plasmen sonets, glosses i romances en les seves obres paisatgístiques.

L’Albert no es limita a copiar el paisatge que se li posa al davant; ell cerca, tria, estudia el model i li dóna aquell valor afegit que extreu del seu esperit d’artista. Cada quadre de l’Albert porta dins un bocinet de la seva ànima, un alè que es converteix en aire, en boira, en aigua, en arbre, en llum i en colors que colpegen la sensibilitat d’aquells que tenen la fortuna de contemplar alguna de les seves obres. Ell descriu el seu estil com impressionista realista i no calen més interpretacions perquè, els seus paisatges, realment impressionen.

Però el que més ens arriba de l’Albert Carnicé és la seva humilitat davant la capacitat artística que el destí li ha concedit. L’ego de l’Albert és de petita dimensió, és de vol de perdiu, la mida suficient com per a ser conscient de que la seva obra està ben feta, amb algunes matisacions que el seu esperit perfeccionista li recorda constantment, però no s’ha  enfilat a cap pedestal. L’ego de l’Albert és també d’àmbit domèstic, no havent-li interessat les nombroses propostes rebudes per a exposar a l’estranger; ell diu que ja en té prou.

 

L’Albert extreu de la seva experiència uns punts a tenir en compte, que ofereix altruistament a tots aquells que es volen dedicar a la creativitat. Diu que s’ha d’agafar un referent que entusiasmi i desenvolupar un estil propi a partir d’aquest; però, això sí, dedicant-s’hi amb fermesa i treballant molt, sense decaure davant les adversitats. Cal anar als museus, mirar obres i estudiar altres pintors que reforcin la dedicació esmerçada en el propi esforç.

Després d’una bona estona, guarnida amb algunes de les nombroses anècdotes viscudes durant la llarga vida artística de l’Albert, en la que ens ha donat a conèixer la seva passió i ens ha mostrat a la pantalla una bona mostra de les seves obres, es va donar per conclosa aquesta interessant sessió en la que tots hem aprés una mica més d’art i d’artistes. 

Moltes gràcies Elisabet i  Albert. El vostre regal no té preu.

Elisabet Carnicé presenta Albert Carnicé a l'Art al Suís

Escrit de presentació de l'Albert Canrincé, per Elisabet Carnicé.

Artistes convidats al Suís: Albert Carnicé. Dijous 9/2/2012 a les 19 hores.

Albert Carnicé neix a Sabadelli cursa estudis a l’Escola de Belles Arts de la mateixa ciutat.

És un paisatgista impressionista, i els seus paisatges impressionen per l’atmosfera que contenen, en la que les llums i ombres que interpreta l’artista li donen un caire bucòlic que pinta notes emotives en l’ànima de l’observador.

El dijous 9 de febrer de 2012, a les 19 hores, tindrem l’oportunitat d’escoltar-lo a l’Art al Suís i conèixer una mica més de la seva trajectòria personal, en una xerrada sota el títol “El paisatge amb sentiment”.

Tercera sessió del curs "Com entendre un quadre"

Fragonard: La rosquilla

 Les sessions del curs avancen en el seu viatge per la història de la pintura.

En el barroc coneixem a Jacint Rigau-Ros Serra, magnífic pintor d’origen català que va destacar a la cort de Lluis XIV.

Carregant més encara el barroc arribem al rococó, on Jean Honoré Fragonard ens aporta una mostra de la pintura galant o llibertina en les seves obres com ara “El pany”, “La rosquilla” o “Les banyistes”, fins i tot amb trets que fan pensar en un precoç impressionisme.

Rosalba Carriera

Ingres: La font

Rosalba Carriera va ser una destacada pastelista que va firmar unes delicades obres, considerada una de les primeres miniaturistes  europees.

Ens quedem en el neoclassicisme de Jean Auguste Dominique Ingres, deixeble de David, admirant la seva traça en la representació de la figura, en la que podem observar la delicada forma dels cossos en cotraposto.

En un obrir i tancar d’ulls en hem situat en el segle XIX. Això promet i molt.

El 23 de febrer continuarem amb l’evolució de la pintura.

El Diari de Sabadell es fa ressò de la participació de Jordi Roca al cicle d'Artistes convidats al Suís

Intervenció del Jordi Roca en el cicle d'Artistes convidats al Suís

En Jordi Roca, en la seva intervenció d’avui dins del cicle d’Artistes convidats al Suís, ens ha regalat una lliçó magistral en la que ha fet palesa la seva condició humanista i la llarga experiència acumulada com a artista polifacètic.

La Maite Batalla, directora de l’espai Art al Suís, ha donat el tret de sortida de la sessió, tot presentant els participants en l’acte d’avui. El Sr. Joan Carles Sánchez, regidor de cultura de l’Ajuntament de Sabadell, ha tingut la deferència de fer el parlament d’obertura. Posteriorment, el Sr. Joan Brunet, reconegut periodista i amic personal del protagonista de la trobada, ens ha donat algunes pinzellades del personatge.

La intervenció del Jordi Roca s’ha centrat sobre el concepte del simbolisme nacionalista, quines arrels es nodreixen del seu profund sentiment patriòtic català. El Jordi Roca no ha fet cap manifest polític, ni tan sols ha declarat les seves idees al respecte, que les té; ha parlat des del seu cor arrelat al petit tros de planeta en el que s’ha desenvolupat la seva existència.



El Jordi Roca ens dóna la imatge de la persona que es troba satisfeta amb si mateixa, sense escarafalls gratuïts ni voluptuositats del ego, amb la senzillesa de l’ésser que viu des de dins d’un ànima que tant li pot inspirar una magnífica obra pictòrica com un bell poema, obres pel seu propi gaudiment i de tots aquells quina saviesa els porti a entendre i estimar el manifest d’aquest artista.

Les notes d’una selecció d’obres de Wagner omplen l’atmosfera de la sala, en la que plana el concepte d’art que Lleó Tolstoi va posar de manifest en el seu assaig “Què és l’art?” amb la frase "L'art no és un plaer ni un repòs, és un treball" i que el Jordi Roca ha fet seva.

La projecció en pantalla d’un petit recull de les seves obres, composició del seu col•laborador Juanjo Ríos, que arrenca en treballs portats a terme en els anys setanta, ja amb una clara intenció nacionalista, ha donat pas al col•loqui en el que se li han plantejat diverses preguntes i la petició d’obrir el seu estudi a una discreta visita.

Un gest significatiu, que caracteritza la generositat altruista del Jordi Roca, ha estat el lliurament que ha fet d’uns obsequis, obres pictòriques seves en petit format, a repartir entre els que l’han acompanyat al front d’aquesta sessió.

Amb aquest petit tast de l’obra del Jordi Roca s’ha consumit la sessió d’avui, en la que ens hem quedat amb la sensació de què, darrera d’aquests entrants, s’hi troba un suculent plat principal que clama per a ser degustat més endavant.