divendres, 15 de juny del 2012

Intervenció del (Werens) Ramon Puig al cicle d'Artistes convidats al Suís


 La cloenda del cicle d’Artistes convidats al Suís ha estat un espectacle ple d’energia renovada, vessant una modernitat rebel que ja comença a ser clàssica.
La Maite Batalla va obrir el torn de parlaments, fent un repàs dels artistes que han passat pel cicle d’Artistes convidats als Suís que ara finalitza. Tot seguit va tenir paraules d’agraïment pels col·laboradors i finalment cedí la paraula al convidat de la sessió.  
El triumvirat format pel Jordi Farrés, l’Agustí Caixach i el Ramon (Werens) Puig va prendre possessió del local iniciant una presentació iconoclasta, com són ells. Trencant la dinàmica de parlar per torns, van optar per l’espontaneïtat que pot venir d’una conversa entre amics.
El Werens és un personatge esmolat, tant en la seva fisonomia com en el que aquesta guarda a l’interior, que vindria a ser la sharpness que s’usa en internacional. I això l’ajuda a penetrar més ràpidament tant en l’aire, per a escapolir-se d’aquells que encara creuen que el que fa és embrutar parets, com per a introduir-se en la inspiració que li ve de les muses més rebels i trapelles que poden il·luminar la ment d’un artista.
Ell i els militars tenen una cosa en comú, fan servir el dit índex per a la seva feina però amb uns resultats molt diferents. El Werens dispara colors amb un mestratge excepcional, amb aquesta acció tan simple d’ara premo el gallet i ara no, acompanyant aquest acte simbòlic amb una dansa que executa tot el seu cos per a plasmar uns traços impecables i precisos, a una velocitat que costa de seguir. És clar, havia d’estar preparat per al “cames ajudeu-me” en cas de que es presentés l’autoritat, guardiana dels valors més tradicionals.
L’art del Werens és dels més efímers i generosos. S’ha de tenir l’ànima carregada de molta generositat per a presentar l’obra en públic sense cap contraprestació, ans al contrari, amb un cert perill de rebre amonestacions, i tot finançant-se ell mateix el material que utilitza. És generós també perquè la seva activitat dóna feina a la quadrilla municipal que es dedica a tapar les seves escriptures, motiu pel qual l’haurien d’estar molt agraïts. I aquests obrers són els que introdueixen el qualificatiu d’efímer a l’obra del Werens, ja que les parets de la ciutat de Sabadell estan plenes de magnífiques obres seves sota una lletja capa de pintura gris. Com ha passat amb moltes troballes clàssiques, és possible que els arqueòlegs del futur es facin famosos descobrint tota aquesta obra que, amb tècniques encara no inventades, traslladaran als museus més importants i les ubicaran al costat del Pantocràtor de Taüll o frec a frec amb un Correggio o pot ser fent-li ombra a un Barceló. La imaginació, aliment indispensable de l’Art, és inesgotable.     
Afortunadament, el criteri de les autoritats està començant a canviar. Gràcies a això i a la generositat del Werens, de la Maite Batalla, que va tenir l’idea, i de la Carme Membrado, que va donar l’autorització com a propietària de l’edifici, la façana de l’Hotel Suís que dóna al carrer de la Indústria portarà per molts anys l’empremta de l’artista, en forma d’un majestuós lliri quina tija està senyalant el camí que mena cap a l’Art al Suís.
Després d’una interessant exposició, amenitzada per algunes Il·lustradores projeccions en les que es podia veure al Werens en acció, la Maite va agrair la participació de l’artista, els seus acompanyats i l’assistència del públic, donant per tancat el cicle d’aquest curs i expressant els millors desitjos per a cicles posteriors.
Posteriorment es van reunit al restaurant Brisac, en un sopar en el que la seva excel·lent gastronomia va servir de marc en la reflexió sobre els esdeveniments, en el recull d’idees i en l’oferiment de col·laboració per a futurs projectes.   


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada