La cloenda del cicle d’Artistes convidats al
Suís ha estat un espectacle ple d’energia renovada, vessant una modernitat rebel
que ja comença a ser clàssica.
La Maite Batalla va obrir el torn de
parlaments, fent un repàs dels artistes que han passat pel cicle d’Artistes
convidats als Suís que ara finalitza. Tot seguit va tenir paraules d’agraïment
pels col·laboradors i finalment cedí la paraula al convidat de la sessió.
El triumvirat format pel Jordi Farrés,
l’Agustí Caixach i el Ramon (Werens) Puig va prendre possessió del local
iniciant una presentació iconoclasta, com són ells. Trencant la dinàmica de
parlar per torns, van optar per l’espontaneïtat que pot venir d’una conversa
entre amics.
El Werens és un personatge esmolat, tant en la
seva fisonomia com en el que aquesta guarda a l’interior, que vindria a ser la sharpness que s’usa en internacional. I això l’ajuda a penetrar més ràpidament
tant en l’aire, per a escapolir-se d’aquells que encara creuen que el que fa és
embrutar parets, com per a introduir-se en la inspiració que li ve de les muses
més rebels i trapelles que poden il·luminar la ment d’un artista.
Ell i els militars tenen una cosa en comú, fan
servir el dit índex per a la seva feina però amb uns resultats molt diferents.
El Werens dispara colors amb un mestratge excepcional, amb aquesta acció tan
simple d’ara premo el gallet i ara no, acompanyant aquest acte simbòlic amb una
dansa que executa tot el seu cos per a plasmar uns traços impecables i precisos,
a una velocitat que costa de seguir. És clar, havia d’estar preparat per al
“cames ajudeu-me” en cas de que es presentés l’autoritat, guardiana dels valors
més tradicionals.
L’art del Werens és dels més efímers i generosos.
S’ha de tenir l’ànima carregada de molta generositat per a presentar l’obra en
públic sense cap contraprestació, ans al contrari, amb un cert perill de rebre
amonestacions, i tot finançant-se ell mateix el material que utilitza. És
generós també perquè la seva activitat dóna feina a la quadrilla municipal que
es dedica a tapar les seves escriptures, motiu pel qual l’haurien d’estar molt
agraïts. I aquests obrers són els que introdueixen el qualificatiu d’efímer a
l’obra del Werens, ja que les parets de la ciutat de Sabadell estan plenes de
magnífiques obres seves sota una lletja capa de pintura gris. Com ha passat amb
moltes troballes clàssiques, és possible que els arqueòlegs del futur es facin
famosos descobrint tota aquesta obra que, amb tècniques encara no inventades,
traslladaran als museus més importants i les ubicaran al costat del Pantocràtor
de Taüll o frec a frec amb un Correggio o pot ser fent-li ombra a un Barceló.
La imaginació, aliment indispensable de l’Art, és inesgotable.
Afortunadament, el criteri de les autoritats
està començant a canviar. Gràcies a això i a la generositat del Werens, de la
Maite Batalla, que va tenir l’idea, i de la Carme Membrado, que va donar
l’autorització com a propietària de l’edifici, la façana de l’Hotel Suís que
dóna al carrer de la Indústria portarà per molts anys l’empremta de l’artista,
en forma d’un majestuós lliri quina tija està senyalant el camí que mena cap a l’Art
al Suís.
Després d’una interessant exposició,
amenitzada per algunes Il·lustradores projeccions en les que es podia veure al
Werens en acció, la Maite va agrair la participació de l’artista, els seus
acompanyats i l’assistència del públic, donant per tancat el cicle d’aquest
curs i expressant els millors desitjos per a cicles posteriors.
Posteriorment es van reunit al restaurant
Brisac, en un sopar en el que la seva excel·lent gastronomia va servir de marc
en la reflexió sobre els esdeveniments, en el recull d’idees i en l’oferiment
de col·laboració per a futurs projectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada